El turisme industrial, és aquell turisme de la curiositat que ens permet descobrir l’evolució tecnològica, els processos de producció de l’ahir i de l’avui, els llocs on es desenvolupen aquests processos i  les persones que en són els protagonistes, així com la cultura i els seus contextos històrics i geogràfics.

Quan ens referim al turisme industrial, que pren com a recurs  un antic espai de producció que ja no compleix la funció per la qual va se creat, estem parlant de turisme industrial patrimonial o històric, i quan parlem del que es genera a partir d’espais que actualment segueixen en actiu, en diem d’indústria viva. Però tant l’un com l’altre són turisme industrial, que al seu torn és turisme cultural.
 

El turisme cultural patrimonial/històric ens permet contemplar elements de patrimoni arquitectònic, maquinària, mobiliari  que ens fan adonar de com ha evolucionat un determinat sector industrial. En alguns casos, com en el camp de l’artesania, veure com es perpetua una tradició, una manera de fer, que pot incorporar elements o tècniques noves, però que manté l’essència dels orígens.

Però a part d’això, el turisme industrial patrimonial/històric també ens apropa a una societat que ja no existeix.  Ens remet a un moment de la història, com és el de la revolució industrial dels segles XIX i XX, on neix  la consciència de la classe obrera, que transforma la manera d’interrelacionar-se, és el moment de l’aparició dels sindicats, partits polítics i idees –algunes utòpiques- però que suposen una veritable sacsejada per a la societat. La revolució industrial és també una revolució social, de la qual encara en som hereus.

El turisme industrial també ens permet entendre un context econòmic i polític. I com l’activitat productiva transforma les ciutats i els paisatges, tant en el relleu físic com demogràfic. En definitiva, ens permet posar-nos en la pell dels coetanis dels nostres pares, avis o besavis.
 

El turisme d’indústria viva, d’altra banda, ens permet satisfer la nostra curiositat per veure com es fan les coses que ens envolten. Descobrir el saber fer d’un ofici; els trets singulars i diferencials d’uns productes respecte a uns altres. Ens permet valorar la qualitat del treball ben fet, i podem descobrir de què viu la gent d’un territori, i els seus  productes més representatius.

Segurament els que llegiu això ja heu fet turisme industrial. Potser sense saber que, en l’argot turístic, se’l coneix per aquest nom. Però el que és segur és que l’experiència us haurà semblat interessant i atractiva. De fet, per qui té inquietuds pel coneixement, el turisme industrial té un magnetisme que atrapa. Això és perquè, a part de l’interès tecnològic i científic (racional), el factor humà (emotiu) ens interpel·la a tots. La connexió i empatia que ens generen els protagonistes del turisme industrial no es dóna amb cap altre turisme. I és que, en el fons,  sabem que qualsevol d’aquelles persones podríem ser, o haver estat, qualsevol de nosaltres.